12 i 13/06/2010      Ultra Trail Maestrat Extrem Albocasser.

       Este va ser segurament el dia més llarg de la nostra vida (...i la nit...i part del matí següent). No se com ni de quina manera ens vam enterar que a Albocasser estaven mirant de fer un Ultra Trail de uns 100Km, i de seguida ens vam possar a buscar informació fins que la cosa va passar de ser un projecte a ser una cursa nomes per a sonats (be per el mon se'n fan moltes, però per aquesta zona no estem acostumats), així que no ens quedava mes remei que al menys plantejar-nos fer-la. Vam estar que si ens apuntem, que si ens esperem a l'any que be fins a l'ultim dia que ens podiem inscriure, o al menys això es el que es pensava Juan, ja que feia temps que estavem inscrits i ell no ho savia.

      Be, ara ja està, el dissabte 12 de Juny "i si el tiempo no lo impide" a les 10 del matí es donarà l'eixida, "i si el tiempo lo impide" AJO y AGUA, perque mira que el temps va intentar fotrer-mos i en mes de un corredor ho va aconseguir, del riu Monlleó fins casi Benassal, pasant per Culla l'aigua ens va acompanyar en mes o menys quantitat i mols participans van plegar bartuls en eixos dos controls.

      El dia va començar be, Alfonso (el germà de Juan), ja ens estava esperant a sa casa per guardar-nos la motxila en la roba per a cambiar-nos el diumenge si tot anava be, ens va convidar a una pasteta i a un suc i vam baixar cap a la plaça. Alí vam vore cares conegudes i això sempre t'alegra, aprofite també per donar-li les gràcies a Inyaki per el mini seguiment fotografic que ens va fer.

      Bueno, açò ja va, ens despedim d'Alfonso, Gema i els demés espectadors i marxem cap a l'inexplorat,no sabem com ens respondran les cames, el cos, la son, el cansament i en definitiva, fins on arribarem.

      Tot comença be, no fa calor i el terreny es bo, bons camins i pocs desnivells, pasem per Villar de Canes on hi-ha un control d'aigua, Torre Embesora i així arribem al Km 25 on està el primer control de menjar, fem un moset i arranquem. Ahí va començar el meu suplici, als dos o tres kilometres el genollet va començar a fer de les seues, però comja ens coneixem anave preparat, així que li vaig dir a Juan que em tragués els pals de la mochila per intentar llevar-li un poc de feina, però al cap d'una estona ja vaig vore que allò no millorava així que em pose la genollera i em prenc un ibuprofeno. Tot i això ja estem al riu Monlleó, segurament el tros mes pesat de tota la cursa, s'anaven alternant 100 metres de camí en 100 de grava i així durant 8Km i a mes a mes va començar a diluviar, menys mal que el dia abans vam anar a comprar-nos dos impermeables algo mes bons que els dels 20 duros (estos ens van costar 5€), a mitant Monlleó hi-havia un control d'aigua, o algo així devia ser, perque nomes hi havia un Land Rover ple de gent i quan vam pasar el pobre xic de l'organització no tenie gens de ganes de sortir, però nosaltres també el vam entretindre poc, si algo ens sobrava era aigua. La pujada a Culla va ser terrible, apart de dura, psicol.logicament estava molt tocat, ara em feia mal la cadera per forzar la postura en la pujada, no savia per on pegar i encara em faltaven mes de 80Km, però hi habia una cosa que em feia seguir, si jo em retirave hi-havien dos opcions,que es retires Juan (i ja seria la segona vegada després de la MiM 2008) o que ell l'acabés i la tinguera i jo no, així que hi-ha que seguir si o si.

      Després de menjar una mica mes vam sortir de Culla cap a Benassal i no se perqué però a partir d'aquest moment ja tenia mol clar que si la cosa no apuraba molt l'acabariem, l'optimisme em va tornar i ja no m'importava que ploguera (també hi-ha que dir que va amainar bastant). Vam arribar a Benassal encara plovent i el control s'havia ficat dins d'un magatzem. Allí ens van dir que mols dels que anaven davant s'ho havien deixat, així que sense fer res estavem recuperant posicions, jeje, be, això tampoc ens importava molt, estavem convençuts que seriem els ultims però l'objectiu era acabar-la, no res mes.

       Sortirem de Benassal ja cap a Ares, ecuador de la prova i punt més alt així que si arribavem allí, psicol.logicament ja teniem molt de fet. Vam arribar i a més a més encara era de dia, allí ens esperaven uns macarrons calents i cervessa, això si que es un avituallament!!! apart del meló, platans, barretes.... Vam menjar com a homes, ens vam possar algo de roba, ens vam canviar els calcetins i vam tornar a emprendre el camí. Tant apenes vam fer un parell de kilometres i vam tindre que traure les piles, comença la nit i una experiència nova per nosaltres. Durant la nit es més difícil orientarse i ens vam ajuntar tres grups i amb tots els ulls ben oberts i tot, menys mal que portavem el track grabat al GPS si no, ho haguesem passat mal. A l'arribada a la font de l'avellà vam tindre un poc de confusió i vam fer algun kilometre extra (com 118 son pocs...). Vam arribar al control de Catí cap a les quatre del matí, allí estaven Eva i Eladi per a donar-nos ànims, la veritat es que sempre dona gust vore cares conegudes animante, vam eixir i ens vam trobar una colla que estava a les portes del pub donant anims als corredors, vam dubtar si tirar cap a Tirig o entrar a fer un Gin-Tonic, al final vam prendre la decisió correcta i vam seguir avant. Arribant a Tirig vam vore l'eixida del sol i al mateix temps la paleta de 100Km, una vista maravellosa. Al passar per dins del poble ens vam possar de mala castanya, ens fam pasejar per mig poble com si fore una desfilada de majoretes però sense públic, perque a eixes hores no hi-habia ningú per el carrer, per a postres nomes eixir del poble ens esperave una pujada a l'ermita durilla, però ara ja s'aguanta tot, al fi i al cap açò ja està fet, o això ens pensavem, pareixia que Albocasser ens l'anaven estirant, cada volta faltava més, inclòs quan ja el teniem en vista no arribavem mai, però sempre han dit que tot lo bó s'acaba, i per sort lo roin també així, que després de 24h i mitja i 13 ibuprofenos vam arribar al polisportiu i vam aconseguir una samarreta, va valdre la pena!!!

 <