Ací anirem posant les diverses aventures i desventures que ens han anat pasan per eixos tossals de Deu.
24/06/2016 Lavaredo Ultra Trail Italia
A la seua plana.
23/04/2016 CSP 115
A la plana de les CSPs.
29/08/2015 UTMB
Com no, esta te la seva pròpia plana.
09/05/2015 CSP 115
A la plana de les CSPs.
07/06/2014 Els Bastions.
17/05/2014 CSP 115
A la plana de les CSPs.
07/09/2013 Rogaine Penyagolosa
Per a tots aquells que no sapiguen el que es un Rogainen busque-ho al google, i als que tinguen afició a la muntanya que ho proven perqué val la pena, es tracte d'una cursa d'orientació de llarga duració, en este cas ere de 6h. Es fiquen un munt de balizes per el monte, un quart abans de l'eixida et donen un mapa i amb la ajuda d'una bruixola tens que trobarne el màxim posible, no es pot portar ni móvil, ni altimetre i molt menys GPS. L'experiència va ser molt xula, crec que es una de les coses que més m'ha agradat de tot el que he probat, llàstima que no s'en facen més per aquí prop.
Aquesta vegada vam enganyar a Fernando (Bonet), aficionat a la muntanya i ara trail-runner també. Estic content perqué se cert que s'ho va passar molt be.
El dia va començar amb molta boira i pujant cap a Vistabella patiem per si ho suspenien, però despréses va anar aclarin i va fer un dia bonissim, sense sol i amb una temperatura perfecta. Vam començar molt be, enllaçan les balizes pro depresa fins que vam arribar a un barranc on ens vam confondre en una senda, entre que es va possar a ploure i que hi-havie una pared molt alta ens vam passar i vam fer cap a una altra pista de terra que estava més endavant, total que vam estar una hora i quart sense trovar-ne cap, quan lo normal ere una cada 15 o 18 minuts, però be, ere la nostra primera vegada i tampoc passe rés, per al resultat es una putada però per a la experiencia, el perdret i tindre que tornar-te a situar al mapa, em va agradar i tot.
Al final, vam arribar massa prompte, però com les de prop ja les haviem fet a la eixida ens vam tindre que esperar (un altre fallo de principiants), així que vam trovar 22 balizes i vam fer un total de 128 punts, no es molt però nosaltres ens en vam anar molt contents, l'any que bé tornarem.
25/08/2013 Pujada al Aneto 3.404m
En la vida no es tot correr, al menys en la meua, així que ens canviem les espardenyes per les botes i ens anem cap als Pirineos. En un principi teniem que pujar el dissabte, diumenge i tornar el dilluns, però s'ens amontone la feina i el dissabte per el matí hi-ha un curs d'orientació en la natura a S. Pau (Albocasser), així que ens apuntem junt a Alfonso i pasem el matí per els voltants de l'ermita, una experiencia molt guapa, però arriba el migdia i ara ja va en serio, una dutxeta i cap amunt. Anem en la furgo del gerent (mon pare), li hem ficat un matalas detrás per a dormir de camping, en plan barato (i cutre).
Arribem a Benasque cap a les 20:00, peguem una xafardejadeta per la tenda de Barrabes i ens anem cap al parking del hospital, on aurem de deixar la furgo demà de mati. Preguntem per a pujar al pic i ens diuen que tenim que agafar un autobús a les 5:00 o a les 5:30, després en hi-ha un altre a les 8:00 però que ja es massa tard per a fer cim, així que a sopar i a dormirallí al mateix parking. Esta vegada dormim be i calents, no com a carros de foc, però les 4:30 toquen molt pronte. Agafem l'autobus i este ens deixa al parking de la Besurta, i a partir d'ahí caminito i pacencia cap amunt, pasem per el refugi de la Renclusa, on molta gent para a fer un café i altres emprenen la marxa desde ací després de fer nit al refugi, nosaltres no ens parem.
Al principi es molt paregut al Contrax, tossal de 2850m que vam pujar a carros de foc, però en més aigua, la senties correr per baix dels blocs de granito. Es quan arribes al "portillón superior" quan la cosa canvie, allí comença el glaciar, així que aprofitem que tenim que parar a posar-nos els crampons per esmorzar i fer cuatre fotos. Mai haviem probat els crampons i nomes posar-tel's pareixes un pato marejat, però només xafes el gel veus que cada cosa es per a lo que es, donen una seguritat abismal, així que xino-xano anem agafant altura fins arribar a la "antecima", on ja només faltarà cruzar el pas de Mahoma, una especie de passadís de pedres amontonades amb una caiguda de centenars de metres a cada costat, fa bastant impresió, crec que som dos persones pro acostumades a l'altura i encara així de gracia no en fa gens, de fet, hi-ha bastant gent que no el cruze. Be, nosaltres el passem, després de més de cinc hores de pujada no anem a quedar-nos a 40 metres del capoll, disfrutem un ratet de les vistes, quatre fotos de rigor, un parell de whatsapps i cap avall.
Després de parlar en gent més experta que nosaltres decdim fer una variant per a la baixada per tal de vore dos camins diferents. La baixada es fa dura, més que la pujada (com sempre), les articulacions patisen molt i els meus genolls es resenten, però bueno, això ja ho sabiem, ens costa casi tant baixar com pujar, i quan per fi, arribem al parking ens llevem les botes i ens sentem amb els peus dins del riu, quin plaer!!!.
El dilluns voliem pujar al Monte Perdido, però jo no em veie en forces ni a mi ni als meus genolls així que per a perdre el dia per Benasque, decidim agafar la furgo i fer camí cap a casa, al fi i al cap encara son les 15:00, així que, fent turnos per a aguantar la son baixem cap al poble i a les 22:30 ja estem a casa, a sopar i a dormir, que el cap de semana a estat cumplidet. Ara ja podem fer una altra creueta a la llista de "tareas pendientes", cada vegada en queden menys...
11/05/2013 CSP 115
A la plana de les CSP
13/04/2013 Volta a Cabanes
Aquest any som un fum de gent per a fer la volta, Branto (cosí de Juan), Alfonso porte uns amics de Albocasser i jo porte un colega del cole del fill (Vicent), així que decidim fer grups, li dic a Juan que jo aniré amb Vicent per a recolzar-lo ja que es la primera cursa que fa i ell que prove a fer-la a tope a vore quin temps marca i així ho va fer, encara que al final, com va vore que no li portava molta ventatja a Branto va decidir esperarlo per a entrar en 2h47'. Nosaltres, per la nostra banda vam fer la cursa que ens tocava, vam eixir pot ser una mica massa forts, però es el que passa, la carrera t'absorveix i quant vols donar-te conte vas més ràpid del que deuries, i això, a la llarga es paga. Fins a la bassa de la Quila la cosa va anar prou fina, però després, la baixada del gas es prou trencada i sempre sol passar factura de cara a la pujada de la ferradura, i més als més novatos, i Vicent no serie la excepció; del control de la mina fins al final la cursa ja no va ser la mateixa, vam baixar el ritme i va començar el patiment, però be, tinc que dir que Vicent es va portar com un home, va sufrir el que tenie que sufrir sense protestar (o al meny sense protestar molt) i al final vam entrar en unes meritories 3h28', que tenin en conte el canvi de la trazada no està mal, ja que ara la cursa es algo més dura que abans. Alfonso i els companys ens van guanyar per poc i van entrar en 3h19'. Al nostre favor tinc que dir que a la plaça crec que vam quedar els primers, amb un registre de 2 bocates de llonganises amb allioli i (al menys) 5 cervesses per cap. I perque Vicent s'en tenie que anar....
17/03/2013 Marató de montanya de Borriol
Be, un altre any que arribem a la MaBo i un altre any que tenim problemes, i es que esta carrera sempre mon te que fer alguna. Enguany anava tot "viento en popa" fins que dos setmanes antes el il.luminat de Juan s'enrecorde que tenie un viatge programat per a eixe cap de setmana, així que una altra vegada a intentar endosar el dorsal a algú i una altra vegada tot son carabasses, menys mal que enguany s'havie apuntat també Branto i vaig tindre companyia, al menys per al viatge, perque per a la carrera cadascú va fer la seua. Jo, per la meua part no haguere anat, però hi-havie una promoció per als finishers de comprar una tablet a molt bon preu i ja els la havia promesa als fills, així que tenie que fer-la i acabar-la i així ho vaig fer, sols que quant vaig arribar a la meta i vaig traure els diners per a pagar-la em diuen que el dia abans el patrocinador s'havie fet atràs i no estava la promoció, així que com solen dir ajo i agua i damunt ves i compran una que els la havies promes als fills... Be, que li hem de fer, l'any que be a vore si pot eixir millor, al final Branto va fer 7h06' i jo 8h'09, per a com estave de entrenat vaig acabar prou satisfet, cansat però satisfet.
12/05/2012 CSP 115
Ultra trail de Castelló a Penyagolosa a la que també li dedicarem una plana.
25/03/2012 Marató de montanya de Borriol.
Bueno, ja ha passat un any des de la MaBo de la discordia i aquest any no m'escaparé de fer-la així que a les vuit del matí al puesto. Aquesta vegada ens acompanya Alfonso (el germà de Juan) així que tindrem companyia. Per començar en bon peu ens informen que ens ha tocat un dels premis qué sortejen i continuar en mal peu ens diuen que es una inscripcció doble per a la marató de Berga, per a una vegada que ens toca algo ja hagués pogut ser unes espardenyes o un cortavientos o algo així, doncs NO, a córrer. Bé, algo es algo.
Avans de començar avise (o amenace) a Alfonso de que deixe al seu germà tranquil, que es pose dos o tres metres detràs d'ell perquè si es fique al costat el anirà tirant cada vegada més, però ell no em fa cas i pronte em porten deu o dotze metres d'avantatge. Així anem tirant fins a la pujada del castell, on ens tornem a reunir, ja que pillem una qua que ens fa pujar caminant, però en arribar dalt tornem a marxar i altra vegada vaig jo detràs un poc despenjat. Arribem a la pujada de les torres (una de les més llargues i dures) i Alfonso es despenja un poc de Juan i al cap d'uns metres l'alcance jo, em diu que va just i jo l'anime per a tirar un poc fins dalt i després ja recuperarem. Un parell de revoltes més amunt ens està esperant Juan, així que vaig tirant un poc fins a arribar a ell, em pregunte per el germà i li dic que ve detràs i un poc tocat així que decideix baixar a per ell i ajudar-li amb la motxila. Li dic que es fique la mànega curta que anirà un poc més fresc i que jo vaig tirant, ja que com soc el més fluix pujaré més poc a poc per a reservar-me per si més endavant em fa falta. Vaig tirant parlant en un xic de Benicassim fins al control i allí els espere fins que arriben 14 minuts!!!! Deu meu, quin pajaron, al control ja em volien fer pagar i tot. Comencem la baixada amb Alfonso a remolque amb la moral per enterra, quan estem arribant a La Pobla ens diu que tirem al nostre rotllo, que ell es queda allí i nosaltres, com a bons companys no li fem cas, ací no es queda ningú!!!, baixarem el ritme el que faci falta però arribarem els tres i de esta manera comencem la pujada a la Mola del Morico, també dura, com no. Quan estem arribant dalt ja vaig jo davant seguit de Alfonso i Juan un poc més atràs, bromejo dient-li si vol que li porte la motxila pensant-me que s'havie entretingut amb alguna cosa però resulta que no va gens be, te tirons molt forts al cuadriceps i va molt enganxat, qui ens ho tenie que dir, ha punxat el fort del equip. La pujada a Racca li se va fer mortal, tot i deixar-li els pals i portar-li la motxila es va tindre que parar algunes vegades i gitar-se enterra i tot. Al final vam conseguir arribar i Alfonso fins i tot va arribar xulant, qui li-ho tenia que dir, vam fer un temps de 8h24', però això no ens importava, ja en tenim una altra a la saca i a mi, després de estar Juan tot l'any asustan-me, no s'em va fer molt dura. Be, l'any que be més.
11/12/2011 Marató de Castelló.
Be, entre tans tossals, matisses i romers també tenie jo ganes de provar alguna cursa de les oficials per a vore com son i que millor que la prova reina així que després de sobornar a Juan (a ell no li agrada de cap manera l'asfalt) ens presentem al pont de la UJI en pantaló curt i samarreta de tirants (com els bons) esperant que donen la sortida.
Busquem el "globo" de les quatre hores que es el que creiem que podem fer, però en mig de tanta gent no trobem res i sortim un poc "a cegues", així, que com sempre que anem a sensacions, Juan em porta un poc ofegat, però jo vaig aguantant com puc. Després de rondar un poc per la zona de el Corte Inglés i tornar a la UJI, encarrilem tota una recta d'uns 7Km fins al Grau i ahí si que veig que anem molt ràpid, més be a tope dirie jo, però com es costa avall pareix que estem forts i tot, però resulte que tot el que baixe .... puje i quant girem al Grau i tornem cap a Castelló tornem a la realitat i ja anem mes esplai, tot i així pasem per la mitja marató amb un temps de 1h48' lo que ens donava un temps final de 3h36' si aguantavem el ritme i això no ere normal, o estem més forts del que ens pensem o aço petarà per algun lloc i com no, va ser la segona opció, al arribar al "muro" me'l van canviar per el de Berlin, de formigó armat i mallaso del 16, els últims kilometres van ser llerguisims, però com som uns cabuts vam acabar, a més a més amb escolta i tot ja que al Km 38 sens va posar al costat Chema amb la bici per donar-nos anims i fer-nos charra i la veritat es que aixina es fa més fàcil correr. Al final vam marcar un crono de 3h50' i vam poder cumplir l'objectiu de baixar de les quatre hores. La tornarem a fer? Segurament, però no es de les curses que més ens motiven...
18/09/2011 BTT 3termes.
Quan vam començar a fer esport junts, vam fer badminton, mountain bike, i diverses coses, i be, Juan em va dir que si baixavem de carros de foc amb la sammarreta després es comprometia a fer algo de bici que ultimament la teniem molt abondonada i a mi m'agrada inclòs més que correr a peu així que d'esta no t'escapes, jeje.
Vam fer un preparament especific per a afrontar la prova, la semana abans vam eixir un dia i vam fer 20Km, contant que feie més d'un any que Juan no agafava la bici, posiblement ens vam confiar una miqueta. Jo per la meua part si que havie eixit 7 o 8 vegades i al menys per al cul, ja es va notar un poc més.
Nomes eixir de la Serra, ja ens vam adonar que açò no era el mateix, no mai haviem fet cap cursa d'aquestes i no estem acostumats a anar tantes bicis juntes, vam estar al menys 6 o 7Km patint per no caure fins que el grup es va estirar i ja tenies un poc més de lloc per tu mateix. La volta no ens va sorprendre molt, ja que es una zona que tenim molt xafada, però les cames no treballen igual que al correr i aquesta vegada Juan ho va acussar, per a postres va tindre una xicoteta caiguda que li va doblegar el canvi i els últims 10Km la bici no li canviave be, ella sola canviaba els pinyos, i si això te pille en una pujada forta quan ja vas just de forces et cabreje molt i et desanime més. Be, al final la vam acabar en 3h 8' bastant mal, però així l'any que ve ho tenim bastant fàcil per a millorar.
27/08/2011 Carros de Foc Sky Runner.
A aquesta també li hem fet una plana particular.
24/07/2011 Fredes.
Be, Carros de Foc s'arrime i necesitem fer muntanya, així que com li havia sentit parlar molt a Juan de Fredes i el Portell de l'infern li dic que em porte, que no me traus mai de casa.
Marxem de matinet, com no, però esta vegada va ser diferent i el vaig tindre que esperar jo a ell (ja tocava). Per ser que es Juliol no fa gens de calor, si no mes be tot el contrari, però tenim l'esperança que quant arribarem ja haurà sortit el sol i s'anirà be. Arribem al pun de sortida, al final d'una pista de uns dos kilometres que hi-ha pasant el pont del pantà d'Ulldecona a la dreta per començar la volta circular, pujant per la cara oest fins al portell de l'infern i baixant per la cara est on està el Salt de Robert. Nomes sortir del cotxe ja veiem que el dia no serà el millor, fa molt de vent i a més a més fresquet (per no dir gelat). Juan porte el "cortavientos", però jo ne l'he agafat, al final tampoc a fet masa falta, però tampoc hagués fet nosa. La pujada es forteta, però tampoc exagerada, al pas que anavem de senderistes amb pals i sense correr casi gens es fa be. El terreny es molt bonic, al menys per a la gent com nosaltres que estem acostumats a armelers i oliveres i les vistes també son impresionants. Be, xino xano arribem al portell on Juan s'encapritxa d'esmorzar, just al punt de tot el rrecorregut on més vent fa. Jo estic de carn de gallina buscant un raconet on pegue el sol, però el vent li guanye així que esmorzar de 20 minutets com a les empreses series (no a la nostra) i rapidet en marxa que a casa ens esperen. Comencem la baixada i ara si que trotem un poc ja que encara que el objectiu es entrenar un poc en pes a la motxila i pals tampoc es qüestió d'anar replegant floretes, això si, al Salt de Robert ens aturem una estona a disfrutar de l'entorn i fer quatre fotos. Ací si que hi-ha un tros amb una baixada prou tècnica on no es pot correr molt i, sobretot si està bnyat, hi-ha que anar en compte, després, un altre tros de pista prou llarg fins a arribar al cotxe i parar al primer bar que trobem (al mateix pantà), sesió de cervesses fresques amb pernil i formatge i fins l'altra, que segurament ja serà la bona d'enguany....
25/06/2011 Agermanat pobles.
Alfonso, el germà de Juan, quan es va casar s'en va anar a viure a Albocacer, i sempre ha vollgut fer una baixada a peu fins a Cabanes així que un dia o altre tenie que passar, i que pinte jo ahí? no res, però soc dèbil i no se dir que no així que a les sis del matí replegue a Juan i cap a Albocacer (en cotxe, eh!). Haviem quedat amb Alfonso a les set, el repleguem de casa i anem fins la sortida del poble, on deixem el cotxe i marxem cap amunt per el barranc de les Deveses, la pujada es prou bona, pensavem que seria mes dura però es prou trotadora i no massa llarga, comencem be. Quan arribem dalt tenim que buscar el camí-senda que va desde la Serra a la Sarratella, este es l'unic tros desconegut, ja que la pujada la sabia Alfonso i de este camí fins a Cabanes ho sabiem nosaltres. No va ser molt dificil, nomes estar un poc atents al GPS a un parell d'encreuaments i solucionat. Fins ací tot molt be, tot el barranc el vam pujar amb sombra i xafat un fenàs de uns dos pams que refrescabe els peus.
Una vegada en terreny conegut vam parar a esmorzar a la bassa del bosc, ens vam traure les motxiles i Juan va traure un taper de taronja trocejadeta (mare meua, ni ma mare me cuide tant), vam menjar, ens vam refrescar a la bassa, vam disfrutar un poc de les vistes desde el mar fins a Penyagolosa i vam continuar endavant. A partir d'ací ja no teniem sombra i aixo es nota, però vam pillar prou bon dia, el sol no apretava massa i corria prou l'airet. Vam passar per el costat de la pujada al tossal de Saragossa però no vam pujar, estaba emboirat i no valia la pena, de ahí i fins a Benlloch ja tot era costa cap a vall, primer uns dos o tres kilometres de senda i després ja tot camí fins al poble. Abans de arribar vam fer una altra paradeta a la bassa dels povills per refrescar-nos un poc i menjar un poc mes però ecara estem per mitant així que motxiles al coll i a seguir.
Als pinets de l'entrada a Belloch vam aprofitar per reomplir l'aigua de les motxiles i banyarnos un poc el cap, jo començaba a estar cansat, ara la calor ja començaba a apretar i per a postres, passar per el costat de casa quan ja estàs cansat i pensar que encara no as acabat crea un conflicte psicol.logic mal de pasar, però com no teniem presa i els altres m'esperaven vaig seguir. Este tros fins a Cabanes era el que mes temor me feie, després de tota la baixada que vas practicament sol ara tornar a tindre que correr i amb el sol ben alt no m'agradaba molt la idea, pero com ja he dit el dia ens va acompanyar prou, així que xino xano vam anar fent fins a Cabanes, foto de rigor a l'entrada del poble i a veure tota la cervessa que se pugue que el mon s'acabe, jeje, quatre tapetes per a recuperar el perdut i a dinar que ja ens l'hem guanyat.
10/06/2011 Pujada a Penyagolosa.
Avuí tinc lliure fins a les deu de la nit, sense dona ni xiquets, Juanitooooo, porta els bartuls que ens n'anem de ruta!!!.
Feia molt de temps que ens rondava per el cap pujar a Penyagolosa per la cara sud, si si, la del tallat. Resulta que un dia Juan estava dalt amb els chiquets i es va vore a dos que pujaven per allí sense cordes ni res, però..., per ahí es pot pujar? Doncs si, i ara ho podem corroborar, be, mes o menys.
Justament al migdia ens criden d'una averia prop de Benafigos, així que com ja estem prop es donen totes les circunstàncies per a que siga el dia perfècte per l'asalt al cim, be, totes totes tampoc, Juan es deixa les espardenyes a casa i jo la motxila al magatzem, i a mes a mes plou, però be, ja està decidit, marxem cap amunt amb la roba de la feina mes que res per a voreu, perque plovent i sense xubasquero no pujarem.
Just al punt on s'ha de deixar el cotxe no plou, així que xino xano m'amprenem l'aventura. No tenim molt clara la ruta exacta i quan arribem a la nevera ens enganyem i en lloc de seguir per una senda que va dirècta al peu del tossal agafem un camí que ens fa pegar una volta de dos o tres kilòmetres, però al final tornem a la senda, mentres tant, ja torna a ploure i hi-ha una boira que no es veu res a deu metres, però que hem de fer, això ja ens ho esperavem. Seguint la senda arribem al Cantal de Miquelet on s'ha de trencar a l'esquerra i afrontar el clevill cap amunt, però allí no hi-ha cap senda, nomes una cabra amb unes banyes que fan temor, afortunadament estos animals si poden fugen o al menys, així a segut sempre que ens han eixit, i puc dir que ha hagut un parell de vegades que estaven prop. Que fem? si seguim la senda li pegarem la volta al tossal i no pujarem, si ens entornem s'ens farà tard i haurem fracasat, així que tirem amunt camp a través a vore que passa, al cap i a la fí, mentres anem cap amunt anem be. Estem plantats a 20 metres baix del tallat i no es veu ni la paret ni el clevill ni res, la boira es molt espesa, menys mal que veiem unes fites i decidim seguirles, ens clavem dins del clevill i ara nomes hi-ha que anar pujant. Efectivament, la pujada no es gens complicada, es pot fer be i no fa temor caure, l'únic problema es que ens vam enganyar de clevill i en conter de agafar el que puja dalt de tot vam agafar un altre que hi-ha una mica mes a l'esquerra i que surt també dalt però un poc mes avall i a l'esquerra, així que mig repte conseguit mig fracasat, haurem de tornar un dia sense boira per a no fallar. Així que després, a baixar esplaet que passat demà es la comunió de Ariadna i no es plan fer-se mal, hi-hauria que donar moltes explicacions. Una vegada baix, bocata i tercio a la font de l'alforí i cap a casa que a la nit hi-ha assaig.
14/05/2011 MiM
A la plana de les Mims
16/04/2011 Volta a Cabanes.
Ja tornem a estar al mateix lloc on vam començar, aquest any volia baixar de les 2h 50', ja que Juan per lliure va fer 2h34' i no volia frenar-lo molt. Per un altre costat ell havia fet la Marató de Borriol la setmana abans i encara no estava al cent per cent, però al final no va poder ser, com no, la ferradura va marcar un "antes i un despues" i es que a partir del mas, van començar els tirons als besons i poc després als cuadiceps també. No cal dir com es corre així perque tots ho sabem, va ser una llàstima perqué al control de la mina portavem molt bon temps, però la cursa posa a cadascú al seu lloc i si apretes al principi i no estàs preparat ho pagues al final. Be, vam acabar en 2h 51', tampoc em vaig enganyar de molt, ja vorem l'any que be si puc estar millor i si no, no pasa res, llonganises encara ens en van quedar de sobres i la cervessa encara estava fresca.
10/04/2011 Marató de montanya de Borriol.
Enguany no podem fer la Ultra Trail del Maestrat ja que cau just el cap de setmana de la comunió de la meua neboda (i filla de Juan), així que com a repte ens proposem aquesta. Després de mil històries que ens impedien anar, després si que podiem i així varies vegades, al final, quan ja estavem inscrits i tot, Juan va poder anar i jo no, així que no puc parlar molt en propietat, només puc dir el que m'ha contat Juan i en poques paraules m'ha dit que el organizador de la prova es algú que te mania als corredors i ha buscat els pitjors singles i els camins mes costeruts per a anar a la Pobla i tornar, no deu saber que per el costat de la autovia hi-ha un carril bici.
20/03/2011 Pujada al Montí.
Aquesta vega ens n'anem cap a Onda a vore que pasa. son les vuit del matí i ja tenim dubtes, de curt o de llerg, al final decidim deixar la maniga llerga al cotxe i vam fer una bona el.lecció, allí vam vore una cosa que encara no haviem vist en directe i es que eixa cursa la corren també persones en deficiència visual i inclòs cegues del tot. A tots els que alguna vegada sortiu per eixos montes no cal vos expliquem res de com son les sendetes que hi per ahí, només dir que no penseu que perque hi-hague cegs limpien el camí o es tallen un poc en la dificultat del recorregut. Vam anar un ratet detras de una barra i mare meua quin mèrit te. En lo referent a la nostra cursa mes o menys el que esperavem, voliem baixar les dos hores i mitja però al final no va poder i vam fer 2h34', una vegada es tinc que dir que per culpa meua, Juan haguera baixat ben be un quart d'hora, però va decidir esperarme, serà perque jo tenia les claus del cotxe?
15/02/2011 10Km a Castelló.
Després de tant de monte decidim provar una distancia homologada per a vore quin es el nostre nivell i quin es el ambient. Be, el nivell es mes o menys el mateix que en muntanya, un poc millor que la mitja de inscrits però ací tampoc ens guanyarem la vida, Juan va fer 42'55'' i jo 45'46''. En quant a l'ambient si que hi-ha més diferència, la gent va per feina i eixen tots escopetejats, als avituallaments no es pare ningú a fer un poc de temps i es un poc estresant, segurament tornarem a provar-ho o pot ser una mitja marató o inclòs una sencera, però la veritat es que ens agrada més la muntanya. Lo millor de la cursa es que regalaven una espaleta per cada equip de al meny 8 corredors i que acabaren tots i nosaltres, com no ens podiem reunir per a menjarnos-la junts la vam sortejar i li va tocar a Juan, així que tenim l'esmorzar solucionat per una temporadeta.
03/07/2010 Volta a Benassal.
Decidim apuntar-nos a la volta a Benassal per a vore si podiem fer un circuit que es diu "lliga de curses de muntanya de Castelló nord", però jo no vaig poder acabar, als quatre kilometres ja vaig para de correr i als 12 o 13 mes o menys, em vaig retirar aprofitant que hi havia un control, tinc un problema amb el genoll dret a conseqüencia de una luxació i després de la UltraTrail de Albocasser no vaig tindre temps de recuperar-me. A Juan li va anar prou be, tot i que li va tocar fer-la tota sol i va patir calor, al final va fer 2h 31m.
12 i 13/06/2010 Trail Maestrat Extrem
A aquesta li hem fet una plana nomes per a ella.
05/06/2010 Volta a Vall d'Alba.
Aquest any som un pilot de gent, nosaltres dos, Eloy, Jose (amic i veí de Juan) i Rafa (amic i representant de material elèctric). Rafa prompte es queda detràs, i nosaltres quatre prompte ens separem també, com no, jo en el grup de detràs amb Eloy i Juan i Jose marxen davant. No se que pasa en aquesta cursa, però tots els anys crec que vaig millor que l'anterior i cada any em coste dos minuts mes. Al final, nosaltres arribem en 1h 3m 55s, per detr'as dells que ho fan en 1h 2m 49s.
15/05/2010 MiM
A la plana de les MiMs.
17/04/2010 Volta a Cabanes.
Aquest any ens acompanyen el germà de Juan (Alfonso) i un amic meu (Eloy). Prompte es fan dos grups i Alfonso i Juan marxen davant davant, i Eloy i jo ens quedem un poc mes retrasats. Em conste que Juan va fer una carrera prou comoda per al nivell d'ell, ja que a l'eixida de la ferradura Alfonso va tirar l'ancla i va baixar el ritme, al final, van fer 2h 55m. Jo, per el meu costat, també vaig tindre una cursa prou comoda, al no poder seguir el ritme de Juan i Alfonso, em vaig posar al meu rollo amb Eloy al costat, però al final també va punxar i com sol no tinc a on anar em vaig quedar amb ell per a animar-lo (i perque a mi ja m'anava be) i arribar tots dos junts amb 3h 08m.
27/03/2010 Pujada a La Nevera, Atzeneta.
Quin mal dia vaig decidir apuntar-me a aquesta carrera! La volteta son uns 26Km, mes o menys com la de Cabanes, amb dos diferències, la primera es que aquesta te dos parts clarament diferents, primer pujes 13 Km i després els baixes, així de clar i la segon diferència es que jo no estave preparat i vaig patir com un condenat, Juan va aar tirant del carro tota la cursa, però quan el carro punxe, esmol mal portar-lo arrastres.
24/05/2009 Volta a Oropesa.
Esta son uns 18Km, per lo que no ens espanta molt així que avant i a per ella. Eixe dia ens acompanyava Jose, amic i veí de Juan i una vegada allí ens vam ajuntar amb Xema, amic meu. Comences vora a la platja de La Conxa, bona vista i bon terreny, un fals pla però no passa res, quina sorpresa quant arribes al port i et claven per un tallafocs cap amunt i apanyat com pugues. De ahí fins a les antenes practicament tot una pujada continua, bé, si hem de tornar a la platja algun dia haurà de ser cap avall no?, doncs si, i a collons quina baixada!, una senda empinada i rocosa que en algun punt crec que es fins i tot perillosa, ja que te algunes corbes xungues que se`t quede el barranc a mig metre i no fa gens de gràcia, això si, es molt bonica, de fet, un altre dia vam tornar per a fer-la en pla tranquil per contemplar el paisatge perque val la pena. Ací van començar a quedar-se Xema i Jose, ja que Juan baixa molt be i jo per eixes dates estava prou fi. Una vegada baix, fas un parell de kilòmetres al costat de l'autopista que també es fan llarguíssims, però al final, acabar al costat de la platja i poder arremullar-te es un luxe, ho haurien de tindre totes les curses. La vam acabar en 2h minut dalt o baix i antes de acabar la primera cervesa ja estaven allí jose i Xema, però la veritat es que se'ns va fer més llarga que la de Cabanes.
09/05/2009 MiM
A la plana de les MiMs.
18/04/2009 Volta a Cabanes.
I en van tres. Un altre any que estem rondant les tres hores, açò no avança, però al menys conseguim arribar a la plaça de la font en condicions de parlar amb la resta de la gent com a persones i no com a draps.
31/05/2008 Volta a Vall d'Alba.
Decidim apuntar-nos a la volta a Vall d'Alba, només són 12km i hem d'anar ampliant el nombre de curses, no pot ser fer-ne només dos a l'any, així que allí estem, com no, plovent i prou, però això ja no es notícia, de les cinc primeres curses, tres plovent. Esta cursa ve a ser una versió reduïda de les que es fan per eixos pobles, però com ens queda prop ja ens va bé. La veritat es que el fet de que siga curta fa que s'apunte molta gent (una mica massa i tot) i això fa que en alguns moments et trobes taponat, però al final la cursa possa a cadascú al seu lloc i no crec que eixos xicotets tapons influïsquen molt en la classificació final, per una altra part, aixó tampoc es una cosa que ens preocupe massa.
10/05/2008 MiM
A la plana de les MiMs.
19/04/2008 Volta a Cabanes.
Segona volta a Cabanes i tercera cursa oficial en la general del club NEO. Aquest any va anar la cosa millor, al menys en quant al temps, a més a més vam baixar uns 10 minuts el nostre registre de l'any anterior i vam baixar la barrera de les 3 hores, encara que al arribar a la plaça de la font (meta) els tirons eren "de chavo" i el cansament també, l'organització no tenie prou cervesa per abastir-nos. Un altre any passat i un bon test per a la pròxima MiM.
12/05/2007 MiM
A la plana de les MiMs.
28/04/2007 Volta a Cabanes.
Aquest dia va ser la nostra primera cursa, va ser un dia de fred i aigua, jo estava l'hospital ja que el dia 26 havie nascut el meu primer fill i encara no teniem l'alta, em vaig passar la nit estirant i calentant mentre feie guardia i escoltava com plovia al carrer. De camí a Cabanes pensava que no eixiríem, a la Pobla no es veia res de l'aigua que caia, però quan vaig arribar a Cabanes la cosa havia amainat una mica, fins i tot va arribar a parar a cinc minuts de l'eixida, però encara no haviem sortit del poble ja tornava a ploure. Va ser dur perque 26Km i plovent no ho haviem fet mai, però l'experiència va valdre la pena, vam disfrutar molt i ens va donar ànims de cara a la MiM. Si en 3h haviem fet 26Km, en 8h 65Km ¿no?... IGNORANTS!!!!
